El 28 de maig es van celebrar eleccions municipals arreu de l’Estat espanyol. Les eleccions locals tenen importància pel govern municipal que es conforma, però també agafa especial rellevància per una sèrie de decisions que venen derivades del resultat de les mateixes eleccions. Són unes eleccions molt llépoles pels partits que conformen el Règim del 78 per poder  col·locar els seus, per poder tornar favors o per fer xarxa clientelar: per la  tria dels assessors, els nomenaments a les empreses municipals i la constitució dels consells comarcals, les diputacions amb els seus patronats, o pels nomenaments d’assessors... A Can PSC són coneixedors d’això i com a bons deixebles d’Alfonso Guerra s’apliquen el seu discurs filosòfic “qui es mou no surt a la foto” o també el conegut joc de les cadires. 

El resultat de les eleccions del 28 de maig van donar un govern de dretes i involucionista a la ciutat de Tarragona per part del PSC que espera acompanyants, un govern autonòmic a la Diputació de Tarragona entre ERC i el PSC i un govern sense ideologia política, però sí interessada al Consell Comarcal entre el PSC, Junts i Comuns. 

El joc de les cadires és un joc que coneixen perfectament el partit del PSC amb seu al carrer Ramón y Cajal. L’objectiu del joc és tenir cadira amb sou, esclar, tant de temps com sigui possible per viure de la política.  Anem pam a pam: 

Del naufragi de Ciutadans al PSC

Rubén Viñuales: El 2015 i el 2019 es va presentar com a cap de llista del partit d’extrema dreta Ciutadans. En el primer mandat (2015-2019) coincideix al consell d’administració d’EMATSA amb Josep Fèlix Ballesteros, aleshores alcalde, i amb Pau Pérez, aleshores tinent alcalde d’hisenda i que segons detallava el mitjà de comunicació Porta Enrere aquesta parella va cobrar més de 200.000 € en quatre anys per assistències. El líder del partit taronja, veient el declivi del seu partit, va passar de C’s al PSC d’un dia per l’altre. El 28 de desembre de 2020 es donava de baixa del partit i l’endemà es proposava ser cap de llista pel PSC al Parlament. Al Parlament de Catalunya treballa a l’ombra tot fent campanya per la seva elecció a les municipals del 2023 pel PSC. Des del juny del 2023 és alcalde de la ciutat on no ha dubtat a autonomenar-se president d’EMATSA. 

Sonia Orts: El 2015 surt escollida com a consellera per Ciutadans i ho torna a fer el 2019. A principis del 2021 es dona de baixa del partit taronja i es nega a tornar l’acta. Queda com a regidora no adscrita. En les eleccions del 2023 va de número 8 a les llistes del PSC i passa per davant de membres històrics del PSC com Cecilia Mangini, Valle Mellado o Mario Soler. Actualment, ocupa la conselleria de Relacions Ciutadanes i Neteja amb un sou anual de 58.000 €, dietes a banda.

D’assessor a conseller 

Nacho García: en les llistes del PSC del 2019 ocupava el lloc número 9. Del 2015 al 2018 havia ocupat càrrec d’assessor al grup municipal del PSC a l’ajuntament. En les eleccions del 2011 el PSC havia tret 12 consellers i en les del 2015, 9. El 2019 en va treure 7 i, per tant, no va ocupar lloc a l’ajuntament i va continuar a la Subdelegació del Govern, on havia estat  fitxat el 2018 per Santi Castellà (1r secretari PSC Tarragona) per ocupar el càrrec de Cap de Gabinet de la Subdelegació del Govern a Tarragona. Des del maig del 2023 ocupa cadira a l’Ajuntament de Tarragona com a conseller.  

De conseller a assessor 

Pau Pérez: El 2003 entra a l’ajuntament com a conseller pel PSC i s’hi manté fins al maig del 2023. Durant aquest període ha tingut carteres de govern com les d’hisenda (2007 al 2019). A banda del salari de conseller a l’ajuntament va rebre altres quanties econòmiques pel fet de pertànyer a diferents empreses municipals. El diari Porta Enrere detallava les quantitats que va rebre durant els anys en què va estar al consell d’administració per assistència, més les dietes en restaurants, viatges, pernoctacions… El 2023 es retira de la política i ho fa en una carta d’acomiadament al Diari de Tarragona, però el maig del 2023 fitxa com a assessor especial del PSC amb un sou de 44.000 € anuals. 

José Luis Calderón: El 2019 sortia escollit com a conseller a l’Ajuntament de Tarragona per Ciutadans, a principis del 2021 es va donar de baixa del partit i es va negar a tornar l’acta de regidor al partit i es va quedar com a regidor no adscrit. Va seguir cobrant la seva retribució d’electe la resta de la legislatura. Des del maig del 2023 és Cap de Gabinet d’Alcaldia amb un sou de 65.460 € anuals.

Mario Soler: Conseller pel PSC del 2019 al 2023. En la llista del PSC per les eleccions municipals del 2023 va de número 11; en les anteriors havia anat de número 6. Queda sense càrrec, però com que no es mou és nomenat de forma efímera com a assessor al grup municipal del PSC a la plaça de la Font. Deixa el càrrec quan és escollit pel Senat espanyol, on té una retribució de  3.173,83 € al mes (14 pagues) amb  complements a banda per les comissions a les quals pugui pertànyer. 

D’assessor a assessor i pendent de judici

Gustavo Cuadrado: El 2007 era nomenat Cap de Gabinet d’Alcaldia gràcies al govern del PSC on exerceix aquest càrrec fins al 2015, quan es veu esquitxat (i detingut) pel cas Inipro. Del 2015 fins a finals del 2020 es manté com a gerent de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, ens del qual es desconeix la funció més enllà d’acollir càrrecs de les files socialistes. Del 2020 al 2023 és a la Diputació de Tarragona com coordinador de comunicació estratègica i desenvolupament de processos de gestió pel PSC, i des del maig del 2023 com a Cap  de Gabinet de Comunicació del vicepresident primer a la Diputació de Tarragona (Rubén Viñuales) amb un sou de 80.474,62 € anuals.